El déu Osiris tenia una balança de dos plats. En un hi dipositava la ploma de la veritat, i en l'altre el cor del difunt. Si el cor era lleuger i la balança quedava equilibrada, era senyal que el difunt havia estat bo i per tant podia travessar el riu i viure eternament en el món dels morts. Però si el cor pesava més que la ploma, volia dir que la persona havia estat dolenta. En aquest cas, era entregada a Ammut, que la devorava sense deixar-ne ni rastre. Aquest fenomen es coneixia com la segona mort. La persona perdia així la condició d'immortalitat.
paula -
El déu Osiris tenia una balança de dos plats. En un hi dipositava la ploma de la veritat, i en l'altre el cor del difunt. Si el cor era lleuger i la balança quedava equilibrada, era senyal que el difunt havia estat bo i per tant podia travessar el riu i viure eternament en el món dels morts. Però si el cor pesava més que la ploma, volia dir que la persona havia estat dolenta. En aquest cas, era entregada a Ammut, que la devorava sense deixar-ne ni rastre. Aquest fenomen es coneixia com la segona mort. La persona perdia així la condició d'immortalitat.
2 comentarios
marcela -
Si el cor era lleuger i la balança quedava equilibrada, era senyal que el difunt havia estat bo i per tant podia travessar el riu i viure eternament en el món dels morts.
Però si el cor pesava més que la ploma, volia dir que la persona havia estat dolenta. En aquest cas, era entregada a Ammut, que la devorava sense deixar-ne ni rastre. Aquest fenomen es coneixia com la segona mort. La persona perdia així la condició d'immortalitat.
paula -
Si el cor era lleuger i la balança quedava equilibrada, era senyal que el difunt havia estat bo i per tant podia travessar el riu i viure eternament en el món dels morts.
Però si el cor pesava més que la ploma, volia dir que la persona havia estat dolenta. En aquest cas, era entregada a Ammut, que la devorava sense deixar-ne ni rastre. Aquest fenomen es coneixia com la segona mort. La persona perdia així la condició d'immortalitat.